Novembre. Els llums de Nadal il·luminen un cop més.

I els ecos tornen amb moviments curvilinis. L'etern retorn.

I voldria saber que a tu el temps també t'espanta, quan les busques s'aturen i el buit empassa. I voldria que em diguessis que ni això és un desert, ni aquestes son espesses boires, sinó senyals de fum.

I voldria dir-te que algunes nits son massa blanques per aquests dies tan grisos.

I podria recordar-te que certes classes de plantes tan sols floreixen entre els hiverns més glaçats, i que aquí no hi existeixen tants culpables com secrets confessables, ben amagats entre ferides i diminutes espines afilades.

Busca'm, acosta't, pero fes-ho de puntetes. Prometo compartir fragilitats.