Barcelona, 20 de novembre de 2012

Jo vinc d'on hi bufa el vent del Nord.

Ràfegues em duen, Ràfegues em guien, Ràfegues m'acompanyen.

M'estimben, em trenquen, em devoren.

Jo vinc del Nord, d'on la mandíbula espetega, d'on antics records no són sempre enyorats.

Vinc del Nord, Olimp dels cors freds, de les estàtues congelades.

Del Nord, de l'habitació blanca, de la veu ronca, de la neu infinita.

D'on conten que el Sol matiner hi desfà cada dia la rosada.

I que l'aire sempre espanta la Boira, la que mai no escampa.

Jo t'acariciaria, si tan sols em pugessis despullar.